El llarg viatge!!!!!

Hola Companys!!!!!
Per fi he arribat Trondheim i tinc una estoneta per escriure... El viatge va ser llarg, però la rebuda fantàstica!!!!!!

Us explicaré pas a pas tot el que m'ha passat des que vaig sortir de Casa meva a Terrassa. Bé, just abans de sortir, ja que van venir el Marc i la Marta a despedir-me..xDDD.

Doncs això, vam agafar el cotxe on anàvem els meus pares, l'Alba i jo. Havíem dit de sortir a les 6 del Don Candido, però, ja se sap, vam anar una mitja horeta tard. Cap problema perquè no vam trobar cap mena de cua a l'autopista... El viatge va ser tranquil, però... ja es notava a l'ambient que quedaven poques hores. Al arribar a l'aeroport de Reus, vam trobar-nos "cara a cara" (ja ens vèiem pel cotxe, però cla, no és el mateix) amb la Marta Mortés i la Palmi.

A l'aeroport l'ambient si que va ser força....carregat, diria. Jo m'estava aguantant les llàgrimes tota l'estona. Vam seure en una taula del bar de l'aeroport i, mentre, vam anar a pesar la maleta (25 Kg), al lavabo un parell de vegades i a comprar un llibre de "Kakuros" (uns passatemps que enganxen que ti cagues!!!! són brutals!!!). Finalment va arribar el moment de fer el check-in, vaig estar fent cua amb l'Alba i el pare i....sorpresa!!! Quan vaig arribar al mostrador em van fer pagar 5 Kg de sobrepes!!!! jeje Els vaig dir que moltes vegades no ho cobraven i em van dir "En el aeropuerto de Reus seguro que no" (Aquests de Ryanair.....). Tot seguit vam anar a comprar uns entrepans per sopar, concretament, el meu era de pollastre, pernil i bacó.

Al cap d'una estona, va arribar el moment decisiu, el moment d'entrar a la zona d'embarcament. Encara recordo les abraçades (estic plorant ara...:S) Dels moments més intensos que he viscut mai. Segurament, en aquell moment vaig sentir més nostàlgia de la que sentiré en tot el viatge. Sentia que deixava les coses més importants per mi a terres catalanes. Em van venir dubtes, penediments i tot el que us pogueu imaginar (Gràcies als 5 que vau venir a dir-me adéu). No podia ser d'una altra manera, quan estava recollint els objectes de la cinta dels policies em van començar a caure unes llàgrimes que no podia reprimir encara que volgués. Uns llagrimots pels quals de poc que no em deshidrato, perquè no els vaig poder parar fins que vaig pujar a l'avió (gairebé una hora, pq anava amb 20 minuts de retard...). En aqulls moments em vaig adonar del molt que tinc i del feliç que soc a Catalunya.

En arribar a Londres, va ser una mica extrany, perquè m'havien dit que l'aeroport d'Stansted era una mica cutre, però realment és impressionant. Hi ha un metro intern que et porta fins la terminal. Després un munt de gent per passar el control de policia (eren les 11.50 hora londinenca). Un cop agafada la maleta i sortir al què és la sala principal de l'aeroport, vaig donar-hi un volt, per trobar un lloc per dormir(havia de passar 12 hores allà!!!!). Em pensava que estaria sol, però...vet aquí que gairebé no trobo ni lloc!!!!! Tots els seients estàven ocupats i les parets per seure i arrepenjar-se també!!!!!!!! No vaig saber trobar la consigna per deixar les maletes (digues-me tonto) i les vaig tenir amb mi tota la nit. Finalment vaig trobar un raconet, entre unes franceses i uns russos (o algo així), prop dels lavabos (sapigueu que és un problema anar a fer pipí amb dues maletes grosses...). Vaig estar fins les 2 llegint un llibre, "els crims d'Oxford", encara no me l'he acabat, però de moment us el recomano. Després em vaig posar a dormir. No us explicaré la posició amb la que vaig clapar, però us la podeu imaginar, tenint en compte que em vaig tapar amb la jaqueta, tenia les dues maletes agafades i la camera i el bolso lligades a les cames...:S Tot un espectacle!!!!!!!! No sé si heu vist la pel·lícula "La Terminal", però jo la vaig recordar moltes vegades. Els que passen amb menjar, els que netegen i deixen els cartellets de terra moll, els que passen amb els diaris, etcetc. Les alarmes de les botigues sonant quan algú s'hi posava a dormir al davant...el que us dic, tot un espectacle!!!

Cap a les 5 l'aeroport es va començar a omplir i ja hi havia gent que feia el check-in. Llavors, un de seguretat va fer-nos fora a tots els que estavem per terra. Em vaig aixecar ràpid per trobar un seient i el vaig trobar. Tenia fred, però encara no hi havia cap cafeteria oberta. Vaig estar assegut fent KAKUROS. Quan van obrir la cafeteria anomenada, curiosament i gairebé fet expressament, "Cofee Alba" (llàgrimes una altra vegada) Em van fer un cappuccino de tamany King Kong que em va reactivar el cos. Llavors vaig poder treure'm el jersei i la jaqueta. Vaig estar gairebé una hora atontat, mirant com passava la gent. Després, a mirar les botigues...

Al final van obrir el Check-in cap a Trondheim!!!!!!! Han limitat el tamany de la maleta de ma encara més i la vaig haver de facturar... Per sort, portava una motxilla dins on hi vaig poder posar el portàtil i la càmera. A més, no em van deixar passar menjar cap a la zona d'embarcament i vaig haver de dinar a les 11.20, en 10 minuts el pa (o xiclet, depèn de com es miri). Em pensava que se m'escaparia el vol, perquè vaig fer com mitjahora de cua perquè la policia em fes el control. Finalment: Missió complerta!!!!! Vaig arribar a l'avió!!!

L'avió anava amb una tercera part de la seva capacitat exacte (ho vaig contar per entretenir-me). Vaig estar jugant amb un nen Norueg a amagar-me darrera el seient... Aquest joc que els nens petits es passaríen un any seguit jugant-hi i tu, quan portes 2 minuts jugant, engegaries el joc a prendre pel ***.

Mentre l'avió aterrava, OohH!!!!! Quin paissatge més impressionant!!!! Mai havia vist res semblant... Però albaixar de l'avió....Cullons! Quina rasca!!!!!! Ja ho diuen ja, que al nord fa fred, però tant???? i a 8 de setembre??? Doncs confirmo que si, el fa.

A l'aeroport de Trondheim (gairebé més petit que casa meva) em van fer un 50x15 de preguntes sobre mi... Si hi hagués hagut diners en joc ara seria ric...xD

Vaig agafar el bus que em portava cap al centre de Trondheim, anomenat "FlyBussen", i quan anava a pujar amb la maleta de mà a dalt el bus em va venir el conductor (molt ranci) dient-me que l'havia de deixar a baix. Mentre anava cap a Trondheim i em meravellava del paisatge, "shit!" portava apuntat on havia de baixar en un paper de la maleta de mà!!!!!! Quin desastre! Vaig haver de parlar amb el conductor i vaig entendre que havia de baixar a "Munkegata" . Efectivament, era allà. En baixar i tenir les maletes, baix baixar per buscar el paper que m'indicava com arribar a la residència però..."shit!shit!" me l'havia deixat a terrassa, sort que em sonava que havia d'agafar el bus numero 5. Ho vaig fer i, bingo!!! Un altre conductor borde!!!!! No em volia deixar pujar amb les maletes!!! Sort que vaig fer cara de bon nen i al final em va deixar... Per fi vaig trobar una noia a lautocar que em va ajudar...Clar, no era noruega... Em va dir que m'avisaria quan arribéssim on havia d'anar, "Moholt studentby" ( em va haver d'avisar, perquè aquí, els busos, a part de valer 3 euros, no diu enlloc la parada per la que vas...).

Un cop vaig arribar havia de trucar a la recepció del SIT (els que s'encarreguen de la residència) però "shit!" Ho tenia apuntat al paper on tenia com arribar. Per sort, a la porta de la recepció hi havia el telèfon apuntat. Vaig trucar i em van dir que trigarien mitja hora a venir, que m'esperés allà... Mentre, va passar per allà un noi que em va dir "Eres español?". En aquell moment vaig contestar que si, necessitava parlar amb algú. Era un que havia parlat amb mi pel messenger, es diu Edu i és de Benidorm. Em va fer companyia la mitja hora que em vaig haver d'esperar. Pffff sort en vaig tenir... Al final va venir la del SIT i em va fer passar, em va donar els papers del contracte pq li portés dilluns i la clau de l'habitació i un mapa explicant-me com arribari. Durant aquesta estona es va posar a ploure bastant fort i, ja em veus a mi, caminant cap a un lloc que no sé exactament on és, amb dues maletes i un paper a la mà. Impossible!!!!! Tots els papers eren molls, després d'equivocar-me i haver de tornar enrera vaig trobar on era l'edifici 6, que és on havia d'arribar. Vaig pujar fins el 3er pis carregant les maletes i vaig obrir la porta de la que em pensava que era la meva habitació. En obrir-la, vaig veure estirada al llit i amb un portatil una noia grossa amb cresta vermella, un piercing al llavi i vestida de negre. Vaig tancar immediatament i vaig trucar a la porta. La noia en questió va sortir i em va aclarar la confusió. La porta de l'entrada és comuna per l'edifici 6 i el 8. Vaig baixar les escales i les vaig tornar a pujar (amb les maletes!!!!) i vaig entrar a la zona comuna del meu pis. Em va rebre un noi (el Hackoon, del Kurdistan) i em devia veure com un pollet mullat, perquè em va fer un tè calent i em va ajudar a entrar les maletes. Una gran benvinguda!!! Si senyor!!! Després vaig conèixer el Yao, de Gahana, molt simpàtic també.

Un cop a l'habitació (les fotos al final del post) vaig començar a desfer-me la bossa i vaig connectar-me a internet per parlar amb els pares i l'Alba amb l'Skype. Per fi ja era aquí!!!!!!!

El Hackoon em va fer el sopar i després de xerrar una mica vaig anar a dormir, estava rebentat i vaig dormir 12 hores seguides!!!!!

L'endemà, vaig anar a l'IKEA amb el Hackoon i una amiga colombiana/canadenca a comprar-me un nordic, un coixí i llançols pel llit... També un llum vermell que una vegada encès sembla de whisckeria de carretera. A la tarda vaig estar a l'habitació, organitzant-me i després escoltant el barça per internet. Al vespre vaig començar a fer unes estadístiques de la pretemporada de l'ACB per la Supermanager :P (espero que algú vulgui fer una lliga privada...)

I avui m'he llevat, he estat parlant de religió i política amb el Hackoon i mirant la tele (MTV) i estic aquí, escrivint un post ultrallarg en el que segurament, ningú llegirà fins aquí... Per cert, estic escoltant un CD que em va regalar l'Alba i que ja porto una vegada i mitja mentre escrivia tot això. És xulíssim Alba!!!!!!!!

DOncs res, que penjo unes fotos de la meva habitació i em despedeixo,

Una abraçada molt forta a tots des de Trondheim!!!!!!