The Beatles, Mar i Cel i Liverpool

Aquest dissabte vam ser a Liverpool, vam tenir només de 10 del matí a 4.30 de la tarda, potser no suficient per veure una ciutat tan gran, però si per veure el més interessant... Realment, Liverpool tampoc té grans coses per visitar ni seria gaire especial si no fos pels Beatles. Té catedrals, construccions antigues, però, al capi a la fi, com a tot arreu.
Tot va començar a les 9 del matí agafant l'autocar que organitzava la universitat, quan va començar a introduïr-se a Gal·les aquell sò gutural (o com es digui) que tant agrada en terres catalanes i que jo descriuria com: m[neutra][neutra][neutra][neutra][neutra][neutra][neutra][neutra] i altres descriuen com a meeeeeeeeeeee o mooooooooooooo. Si, senyors, les parides i tonteries arriben a terres Welsh. Ja em veig d'aquí poques setmanes als Hooligans d'aquí fent aquest sò en els partits de futbol, quan algú falli un gol cantat... Realment orgullós.

Com podeu veure a la primera foto, a cap poble ni ciutat que es poden visitar per aquesta zona no hi falten Pubs per fer-hi unes pintes, i com que volem copsar la tradició dels britànics, sempre acabem a un lloc o altre fent unes pintes...

Per descomptat, provant els diferents tipus de beer, lager, bitter... Tot un món per descobrir... És clar, que per tenir el permís per aquestes pintes abans ens hem hagut de currar una mica d'exercici... El dia abans (divendres) vam fer un partit de futbol amb uns francesos als que vam apallissar..jeje i no és conya! Jo era el porter i no entrava res! És clar, quan em vaig posar de jugador tots els xuts dels contraris m'anaven a sobre i vam arribar a la conclusió que no era que fos bo, sinó que aquell dia tenia una espècie d'iman per atreure les pilotes....:S

Tornant al tema Liverpool, vam dinar en un McDonalds uns entrepans que portavem de la residència i que, amb l'excusa de comprar les beguses allà, vam poder menjar asseguts.

Després de dinar, vam decidir anar a cercar l'origen d'aquest grup tan conegut i que ara no recordo com es diu....The Beatles em sembla...xD No va ser feina fàcil, perquè el lloc on van començar a tocar es diu The Cavern i, quan et comences a acostar a la zona trobes mil coses que es diuen The Cavern i podríem haver entrat a un escorxador que es digues així perfectament (és l'oportunisme...). Al final vam trobar una botiga molt xula que era com un cau plè de coses dels Beatles. Allà ens hi vam passar una bona estona mirant i xafardejant, però segur que ens n'hauríem estat méssi no fos per la calor que hi feia....

Finalment, vam arribar Al The cavern club, el lloc on els Beatles van llançar-se cap a la fama... En aquell moment vaig tenir una idea...Si els Beatles havien començat el seu èxit allà, per què no ho podria fer jo? Així que, com podeu veure a la foto, em vaig enfilar a l'escenari on se suposa que els Beatles van començar i vaig cantar una cançó que tots coneixeu i que diu així...

"El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals.
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant"

i tot el que segueix... Malhauradament no hi havia ningú més a la sala que els que ja venien amb mi i un grup petitó d'anglesos que diria que no eren managers, perquè noem van dir res... Així que hauré d'enterar-me d'on van aconseguir la fama els esquirols i intentar-ho allà....


Ja veieu quin dissabte més intens!!!!!
Us trobo molt a faltar,
Oriol

PD- D'aquí a un parell de posts us tinc una sorpresa preparada...xDD jejejejjejejej