Excursió per North Wales
Hola companys i companyes!!!!!
Avui hem fet una excursió (gratuita xD) pel Nord de Gales. Tot és molt verd i hi ha un munt de castells, dels quals, 2 els hem visitat....
No sé el temps que fa a Catalunya, però aquí ha fet un fred que pela, ens hem hagut de posar els anoraks i tot!!!!Bé, us presento el grup de gent amb qui vaig, son tots molt "macos", d'esquerra a dreta i amb el burro davant: jo, l'Anna, la Cristina, el Jordi, el Josep Maria i la Diana. Ja veieu el que us deia, tothom abrigat!!!! Aquí estavem dinant, per cert, un pa que s'havia de coure al forn a 190º durant 10 minuts i que ha estat uns 5 minuts i a uns 140º...Tampoc estava tant malament!!!
Aquest ha estat només el lloc on hem dinat i hem visitat un dels castells, potser al final en poso una foto, pro és que ara em fa mandra...:P
Del que si que us posaré una foto és del nom d'un poble que, segons diuen és el que té el nom més llarg d'europa. És més llarg que un ia sense pa i no us recomano que l'intenteu llegir si voleu anar a dormir d'hora...jejejejej Aqui el teniu:
Què???? Ara em creieu????jajajaja
Doncs això, que ens ho hem passat molt bé, hem vist vaques, bens de tot tipus, blancs, negres, amb cues mes llargues que el nom del poble anterior.... I també uns quants dracs, que aquí son força patriotes. Ja sabeu com va això de les nacions sense estat...
A veure, per acabar us penjare una foto de mi amb un castell, ja se que el castell no us importa, que el que voleu es veure el vostre sexsimbol...xDDDD
Una abraçada a tots!!!!!
posted by doktor8 at 9:00 PM
8 Comments:
uoooooole, k xulo tiu!!!!
QUINA ENVEJA!!!!La meva maRe i el meu pare t'envien molts records!! Disfruta molt k ja només keden tres setmanes perquè vinguis, ejje,i això és un plim.
Ves penjant fotos de les coses que fas i visites que és molt divertit saber el que fas per aquest món de dracs!
Apala, marxo a un dinar de Coloms a SAntpedor on ens reunim més de 60 persones, qui sap, potser vé en Pep Guardiola i tot, que és el meu cosí 4rt per banda d'àvia (o almenys això diuen...)XD
un petó molt fort!!!!
Et tobo molt a faltar, i només pensar que després em keden 6 mesos més em moro, jeejje, però tranqui k tot és superable.
(ja tinc miradea una ruteta per la costa vermella...);-D
Hola Uri!
Veig que vius molt bé per Gal·les. Ara, suposo que ja saps la manera de fer passar el fred... només cal entrar dins d'un pub i deixar que tot flueixi.
Aprofito per transmetre-us la primera crònica de la Teresa que ens arriba des de Ghana:
Eeeei!!!
Com esteu?!! Ostres, no sabeu les ganes que tinc de veureus, dexplicarvos tot aixo...i de tornar a enfilar alguna muntanya!!
Escric aqui perque malgrat que tinc una pantalla plana al davant, la connexio falla cada dos per tres i es tan lenta que es incapas de carregar la pagina del hotmail...pero, curiosament, aquesta si que me lesta aguantant!! (un dels tants contrastos que caracteritzen lafrica...)
Ei, tot aixo es brutal!! No se per on comensar! La gent es agradable en general, la calor de moment suportable, les olors...us les podeu imaginar, fruit de les clavegueres destapades a cada costat dels carrers...Hi ha un barri on la gent viu literalment al carrer! Un tros duralita els fa de sostre de la paradeta ambulant i prou...Molts colors, aixo si.
Vaig a provar denviar aixo, i si funciona seguire, ok?
Per si de cas, una abrasada immensa a tots plegats i un peto ben fort a tu, Josep! Lexperiencia es molt intensa, pero no us negare pas que us trobo molt a faltar!!
Teresa.
1:02 AM
(2a part):
Ei, veig que si que funciona pero no surt a la portada, oi? Buf, ni idea...
Be, el dia que vam arribar ens van venir a buscar a laeroport dos nois molt amables que ens van acompanyar fins al students hostel on ells viuen i on tambe nosaltres ens estarem...pero resulta que no teniem habitacio per la sonia i per mi juntes fins dos dies despres, de manera que les dues primeres ens van dir que compartiriem habitacio amb dues altres noies ghaneses respectivament...Per tan, vam decidir no fer tot el muntatge de la mosquitera ni treure les coses de la motxilla per dos dies nomes...Passa que les coses a lafrica prenen una altra mesura del temps, i aqui thas desperar moltissim per tot...Vaja, que de moment fins dilluns estarem igual! I clar, la cosa ja comensa a cansar una mica, perque el tema de la motxilla es realment incomode, pero especialment perque segueixo dormint sense mosquitera i ja mhan picat tres mosquits tot i banyarme amb el repelent i dormir tapada fins dalt i amb maniga i pantalons llargs!! Estic una mica cagada amb aquest tema, la veritat. Espero que no passi res...
Que mes?
Ahir vam comensar a lhospital...buf! Un altre mon! Els coneixements son bons, pero les infraestructures fan posarse les mans al cap, i la manera de fer tambe es molt diferent...Ja us ho explicare amb calma.
A la tarda vam anar a un mercat...impressionant. El David i el Joseph ens van acompanyar a la Sonia i a mi (els nois de laeroport, que son els nostres contact persons) amb tro-tro fins al mercat principal, i per arribar-hi vam travessar St James Town, la barriada mes pobra que he vist mai! La gent viu al carrer!! Tenen una habitacio feta duralita o quelcom similar que els serveix de botiga ambulant i tambe per dormir, menjar, etc. pero es dutxen al carrer...Molt fort.
Aquest mati hem anat al castell de Cape Coast, contruit a lepoca dels esclaus...I a la tarda hem anat al Kakum Natural Park, on hi han unes pasareles de fusta i cordes penjades a mode de ponts darbre a arbre...Molt divertit! Se suposa que hi ha monos, pero no nhem vist cap...tot i que si un cocodril!!!
Dema al mati intentarem anar a lesglesia...Es veu que les misses daqui son impressionants perque ballen i canten durant 2-3 hores!!
Ja us anire explicant aixi que pugui, perque ja us dic que aquests ordinadors practicament mai funcionen...
Be, tornare a provar denviar aquest tros ara.
Molts records a tothom!!
Una abrasada molt forta,
Teresa.
1:36 AM
**Es veu que la connexió falla bastant i que només es pot connectar al Diari de la Bota, des d'on ara mateix crearé un post especial per a mantenir-nos en contacte amb ella. Salut a tothom!
Josep
uale tereluret!!!!!
Que xulo tot això k dius, tu sobretot fes motles moltes fotos!!!!!
Aquí tot va molt bé!! Alguns que encara no han après a controlar les nits, i els altres que els hem d'aguantar, eprò a part d'això tot bé, ejejejeje. Tu pensa que ja he anat 5 cops al gimna`s, i akesta setmana tornem-hi, peò tranki, k a l'agost no faré res, ja t'esperaré...
Bé, envian'ns coses sempre que puguis k aquest invent dels fotologs és una canya, ok???
Un petó molt fort, disfruta molt i fes moltes fotos, i tranquil.la amb els mosquits k no tots estan infectats tia, i si estàs vacunada això és un pim.pam, i no pxa res!!!
UN PETÓ MOLT FORT,
ALBA
Veig a l'alba una mica putejadeta per l'experiència d'ahir...
Teresa!!!em fas una enveja-sana enorme, ENORME. Espero que ja estiguis escribit el preciós diari que et vam fer i que desprès el poguem llegir tot nosaltres (;-P).
Per aquí tot + o - bé, na fent. L'altre dia vaig parlar amb 2 senegalesos i vaig pensar en tu i en lo guapo que era aquell en concret. Vaja que deus estar entretinguda, almenys imaginant el monstre que tenen entre les cames, JUas!
Pos res, passau bé, o almenys millor que jo, que diumenge a les 23.55 he d'estar-me d'avant del pc organitzant la setmana del campus pq soc una perra i m'he passat el finde tocant-me el nas.
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
T'estimem molt.
m&m's
Eeeei!!
Avui escric aqui perque sembla que va millor...aixo es un xou!
Be, aquest matyi ens hem llevat molt dhora i hem anat a lesglesia amb el David i el Joseph...en serio, impressionant es poc!! Mes de 3000 persones juntes CANTANT I BALLANT SENSE PARAR DURANT MES DE 2 HORES!!! I, al final, tothom assegut i ens han fet aixecar als que era la primera vegada que hi anavem, o sigui, unicament la Sonia, jo i una familia crec que dalemanys drets...i tothom aplaudint!!! Molt bestia, es increible fins a quin punt arriben a creure en Deu...pero suposo que ho necessiten. Ah, era una Esglesia Carismatica, jo desconeixia aquest tipus desglesies (com si digues ortodoxa, o anglicana...doncs un altre tipus daquests).
Ostres, es que faria fotos de cada carrer, de cada paradeta, de cada rostre...pero no puc!! No els agrada que els facin fotos, especialment a les barriades mes pobres (tambe ho entenc, es clar), o be et demanen diners...pero sempre amb un somriure als llavis, aixo si! Arreu on anem tothom ens crida: Obruni (noia blanca en Twi, el dialecte predominant), how are you? Welcom to Ghana!
Aquesta tarda hem anat a la platja caminant...Be, aixo de platja es un dir perque aqui nomes hi ha dues paltges com les que entenem nosaltres i son privades (has de pagar). La resta de la costa dAccra es simplement un abocador!!
Ei, aixo sacaba...provo denviar aquest tros i si mho accepta segueixo!
Penso moltissim en tots vosaltres...Una abrasada molt especial!!!
Teresa.
PD1: Alba, de tranquila amb els mosquits gens ni mica! Pero si, jo mateixa mintento autoconvencer i relativitzarho...encara que en el fons se que SI que nhi ha per tant!! Be, a veure si dema finalment podem instalar la mosquitera... Per cert, para de posarte en forma, eh? Quan torni jo estare fatal!! ;o)
PD2: Marta, com va pel campus? Molts anims, dona, que estic segura que ets la millor cap de grup i amb diferencia!! Per cert, per ara el mite segueix sent un mite, pero si que es cert que quan els negres es vesteixen amb els vestits tipics daqui alguns son realment atractius!
I pel que fa al diari...no em vaig voler endur el que em vau regalar expressament, perque em va fer tanta ilusio que no em volia arriscar a perdrel! Pero si que tinc una llibreta on cada dia hi escric tot el que faig, penso, veig, sento...perque no em vull deixar res per explicarvos quan torni, aixi es que evidenbtment que la podreu llegir!!
PD3: Josep, moltes gracies pels apanyus que vas fent amb les poques coses que us puc anar enviant!! Ets un sol...i tenies tota la rao: LA ILUSIO POT AMB TOT! I lexperiencia, tot i que dura, esta sent molt intensa. Testimo!!
PD4: Ei, us trobo a faltar a molt tots plegats!! !
Cada dia quan mestiro al llit, ben quieta perque esta trencat i segons com senfonsa, repasso tot el que he vist i sentit...i mai es poc! Costa anarho paint, sobretot deixar enrera la nostra mentalitat tan desconfiada i egoista per tal dacostumarse a aquesta nova realitat tan diferent...tan mancada de moltes coses pero alhora tan admirable en tantes daltres!!
Be, un somriure molt especial, com el que caracteritza a Ghana.
AKWAABA!
I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»
Great site loved it alot, will come back and visit again.
»
Post a Comment
<< Home