Llangollen i la BBQ

Hola de nou,

per fi ahir (diumenge) vam fer una excursió per caminar, la llàstima és que no anàvem preparats i, pujar una muntanya a les 4 de la tarda, amb texans i acabant de dinar (ja veureu quin dinar!!!) no és el més adient...

Vam anar a veure un poble molt bonic (i molt turístic) amb una vegetació impressionant al voltant...Un riu amb boscos frondosos al voltant, muntanyes amb vistes de les que fan dir felicos a la gent, ponts xulíssims sobre el riu i castells en ruines.

De fet, aquesta va ser la primera excursió que feiem que anavem pel nostre compte, és a dir, que no organitzava la universitat. Vam arribar allà en un bus de línia plè de gent cantant i cridant...Realment vaig passar vergonya de la que en castellà es diu "ajena". I més encara perquè eren de la nostra uni i semblava que anessin amb nosaltres...:S Catalans i espanyols eren...
Després de la tortura del bus a rebentar de gent i ja arribats a la destinació (Llangollen) vam anar a fer una mini excursió de menys de 15 minuts (bé, a pas normal, ehh Robert...xDDD) i vam estar fent el que vulgarment se'n diu el "gilipolles" a la vora del riu, enfilant-nos als arbres, etc, etc... Amb nosaltres venia un francès (molt simpàtic),el Tierri (o com s'escrigui) que viu als Alps, estava "como Pedro por su casa" i semblava ben bé de la Heydi (tenint en compte que diria que només he vist una vegada aquests dibuixos animats). Va ser divertit...

A continuació, i després de visitar una casa de camp d'un duc o alguna cosa així, vam anar a dinar. Una senyora d'una botiga d'espelmes ensva indicar un lloc que deia que estava bé..I caram si n'estava de bé!!!!! Ens vam jalar una barbacoa entre nosaltres i 4 abelles que estava que t'hi cagues de bona!!!!!! A tots ens venia molt de gust, després de cuinar 15 dies nosaltres i no tenir el menjar de la mama....ja se sap!!!jejejej A més, hi havia un grup de música tocant country mentre menjàvem, un lloc perfecte...

Quan vam sortir deviem pesar com 5 quilos més que a l'entrar... Per això ens vam ajeure en un tros de gespa a reposar una mica la panxa, al final va resultar que aquest tros de gespa era un cementiri!!!!!! El Tierri, que és molt creient, ens va fotre la bronca i va estar amb mala cara fins que vam decidir pujar una muntanya que ens havien dit que tenia unes vistes impressionants, llavors se li va il·luminar la cara...jejejje Enyora casa seva...


Realment aquella muntanya era molt xula i vam suar per arribar al cim (tot i que no era gaire alta, feia molta calor...). El paisatge, impressionant!!! Verd, verd i més verd!!! El riu, un viaducte, els poblets, brutal!!!

I això és tot amics!!!
Fins la propera!!! A veure si us animeu a dir-me alguna cosa per aquí, que us trobo a faltar...:(

Una abraçada