Hola,què tal?
Fa 3 horetes he deixat al trio (Marta, Rafa i Alba) a l'aeroport per despedir-me de 3 dies fantàstics, xulíssims i impressionants. Cal dir que ha estat com un carmel tret de la boca (;-)) poder estar amb l'Alba (i no és per desmerèixer la ben grata companyia de la Marta i el Rafa, que m'ha fet molta ilu) només 3 dies i haver-se de despedir fins d'aquí 2 mesos. Però, tot es superarà...xD.
Bé, després d'aquesta breu introducció, procediré a explicar-vos com ha anat aquest llarg cap de setmana (per cert, crec que mai havia pensat que estaria content d'un dia de la hispanitat...però m'equivocava) amb tot el rigor que pugui i sense fer-me gaire pesat...
Tot va començar dimecres a la nit, quan estava fent-me el sopar, que vaig pensar..uuusti!!! Que potser hauria d'arreglar una mica l'habitacio abans que vinguin aquells, que si no pensaran que soc un marrano...(de fet, no la tenia tan malament, escombrant una miqueta i 5 minuts més per posar algunes coses dins l'armari n'hi va haver prou, però és que aquí, amb la finestra oberta, entra moltissima pols!!!) Amb això vaig fer temps, esperant rebre una trucada des de Londres dient-me que els expedicionaris catalans eren a mig camí, en bones condicions i disposats a passar una nit sencera a l'aeroport de London/Stansted. Com podeu veure, s'ho van muntar prou bé, si ells volen fer-ne algun comentari que el pengin per aquí, jo segurament us explicaria mentides...xDxDxD
Obserbeu el bon aspecte...
O no...
Bé, quan vaig rebre l'esperada trucada vaig dir..."Granotetes...cap al cove!!" i vaig ficar-me al llit fent un saltet...
El despertador va sonar a les 9 del matí, tot ique em vaig llevar a les 9.40. Al fer-ho, vaig anar al supermercat a comprar unes quantes cosetes per quan arribessin, com el pa o la pasta per fer l'amanida de pasta del sopar del dia següent...
Una vegada preparat...vaig encaminar-me, ambuna il·lusió que no us podeu imaginar, a buscar el cotxe de lloguer que teníem preparat. Quan vaig arribar a la oficina d'Avis em van confirmar la reserva i tot seguit va venir el primer problema...la targeta no funcionava!!!! No podia agafar el cotxe i no podia anar-los a buscar a l'aeroport!!!! (El que em va fer mes ràbia és que de camí cap a la oficina vaig estar pensant de fer-los una broma als que arribaven i dir-los exactament el que em va passar a traves d'un sms abans que arribessin...:S).
Finalment vaig aconseguir arreglar els problemes amb unes trucades a "La caixa" (amb lo facil que era em van fer donar mil voltes per telf) i vaig decidir no enviar l'SMS a els que arribaven per no crear malaestrugança (a mi mateix, jeje).
Em pensava que em perdria anant cap a l'aeroport amb contxe, però resulta que ho vaig trobar a la primera, això si, després de passar per un parell de peatges (a Noruega els peatges no accepten targetes, funcionen igual que els d'abans de Catalunya on s'havia de jugar a bàsquet amb les monedes...). A l'aeroport em vaig esperar força estona, ja que vaig arribar amb antelació i ells van arribar amb retard, crec que mai m'havia mossegat les ungles de nervis, ara ja no ho puc dir...:S
Però finalment...van arribar!!!!! Un retrobament impressionant!!! De cop, vaig tenir l'Alba abraçada i els amiguets aquí!!!
Per si havien canviat molt, els esperava amb un cartellet perquè sabéssin que els esperava a ells...
I acte seguit... com un salt d'aigua, però d'emocions...
Aquí començava realment la pausa de la meva estada a Trondheim, substituida per un viatge per l'interior de Noruega i els paratges del Sgonefjord, probablement poques vegades la meva vista ha disfrutat tant...
Ja ficats dins el cotxe, ens vam dirigir al "meu piset" on vam fer un àpat d'arròs amb tomàquet que esperaven amb deliri els 3 visitants (bé, algun esperava calamars amb salsa americana...cosa que vam patir els altres...jejeje). Després de dinar (de 5 a 6 de la tarda més o menys) vam sortir a donar un volt caminant fins el centre de Trondheim, passant a visitar la meva universitat entremig, crec que els va agradar força per les diferències que hi ha amb les universitats catalanes...
Rafa, què buscaves?? Que a la uni no hi ha bolets!!!
Després de visitar la uni vam seguir caminant cap al poble. Els meus intents de proposar tornar enrera perquè era fosc i tornar era cansat (bàsicament perquè fa pujada) van ser en va, vam arribar a visitar l'església típica de Trondheim (amb el cementiri tenebrós del costat...) i el centre. Abans de pujar vaig proposar agafar un bus, però el preu (3 euros aprox) i les ganes de caminar sota el fred de la nit van empènyer-nos cap a pujar caminant. Encara quedava més de mig camí i tothom ja remugava... Cansat, cansat
Al arribar a l'habitació, ens vam partir enttre l'Alba, el Rafa i jo, 2 pizzes de 10 kr cada una (un euro amb 25 aprox) i la Marta es va menjar una poma (diria...) vam bullir la pasta per l'amanida de pasta que ens emportariem amb tupperware el divendres i ens vam posar a clapar. Bé, alguns més i altres menys...
Les ganes de veure noruega ens van fer llevar a...les 5.30 del matí!!! Bé, a les 5.40, ja que vam allargar una mica el despertador per estirar les mandres i fer uns quants badalls. Ho vam aconseguir, però entre una cosa i altra, vam acabar engegant el cotxe per emprendre el nostre viatge a les 6.24. Vam sortir de Trondheim per la carretera E6, fosca a més no poder i molt transitada en sentit contrari al que anàvem nosaltres. Representa que era una carretera principal, de màxim nivell (com una autopista pels catalans), però realment podria comparar-se amb la carretera de Matadepera... No hi ha cap via més ràpida per travessar el país!!!!!! Vaig posar-me a la pell dels camioners i vaig pensar, pobrets... Però realment, quan es va aclarir el dia vam poder admirar que amb carreteres d'aquest estil el paisatge tenia un encant especial...
Per aquesta carretera vamfer aproximadament 250 Km, fins a un poblet que es diu Otta, però entre mig vam passar per parcs naturals amb munts de cascades (que venen de llacs que són sobre les muntanyes quan vessen...xDDDD), muntanyes, arbres de tots colors i formes...tot això seguint un riu al nostre costat... A Otta vam agafar la carretera numero 15 que ens portaria capa Lom, una carretera secundària (imaginau-vos-la) que passava enmig de boscos i muntanyes, i que seguia un riu petitó que ens va meravellar.
També vam passar per una església Vikinga tota feta de fusta que era preciosa...
Finalment vam arribar a Lom i, allà, ens vam desviar cap a la carretera 55 que ens portaria a Laerdal passant per ports de muntanya impressionants, llacs de pel·lícula, un "vorejament" i una travessa en Ferry pel Sognefjord, i passant per Sogne, on vam agafar un petit desviament per anar a veure una glacera.
Com he dit, la carretera 55 era preciosa, però dura en la conducció, vam veure un munt de muntanyes nevades i...algunes glaceres de lluny.
Després de veeure forces coses i recorrer molts quilòmetres, vam decidir definir Noruega com una Vall d'Aran gegant (cosa que en veure els fjords vam canviar...). I tot seguit us presento un dels llacs que us he dit que eren de pel·lícula...(la Marta es va voler fer fotos amb tothom en aquest llac...)
S'acostava el moment de veure la principal atracció de Noruega, un paratge reconegut com a patrimoni de la humanitat, el Rafa portava tot el dia preguntant quan veuriem els fjords i dient que tenia moltes ganes de veure'n. Total, que arribem als fjords i veiem el Rafa que s'adorm...tuix! (no ho puc definir d'altra manera). Potser ens esperàvem una cosa impressionant, per fotos que havíem vist de parets rectes, altes i estretes per on corre un fil d'aigua, però ens vam trobar que impressionant no era, aigua entre muntanyes. Això si, d'una bellesa extrema i una combinació d'emocions que ens corrien pel cos. Era una de les branques del Sognefjord, un dels més famosos de Noruega, envoltat de muntanyes i poblets miniatura amb casetes de colors de la tardor. Simplement preciós.
Em sap greu, però les fotos no poden captar la bellesa de la situació, sobretot perquè, ens va fer molt bon dia, però la llum no era l'adequada per les fotografies...
El següent pas va ser arribar a Sogndal. A mig camí, espantats per una pudor de cremat del cotxe vamparar i vam obrir el capó, no vam saber veure res i quan vam arribar a baix a la vall ho vam preguntar a una gasolinera on vam posar gasolina. Ens van tranquilitzar i ens van dir que era normal, que per aquella baixada s'utilitzaven molt els frens i que no ens preocupessim. Però hi havia una cosa que ens preocupava més. El cotxe feia un soroll metàlic molt extrany cada vegada que acceleràvem. Vam arribar a parar en un taller mecànic i tot, però abans que l'Alba i la Marta tinguessin temps d'explicar-li què passava i de definir-li què era l'acceleració, vaig obrir el capó i vaig veure que la varilla que aguanta el capó quan està obert estava "suelta" i tocant el motor (mea culpa, quan vaig tancar el capó la primera vegada que l'haviem obert per la pudor de cremat vaig tancar massa fort i va saltar la varilla). La vaig col·locar bé i...tots tranquils!!!
A Sogndal vam dinar entrepans amb embotit...mmmmm que bo!!!! feia temps que no menjava embotit!!!! Després de dinar ràpid vam anar a veure la glacera Boyabreen (la "o" amb ratlleta). Entre anar i tornar vam pagar 320 corones de peatge, uns 40 € pels que no dominen el canvi...buff... Però va valer la pena, trossos de gel que porten allà milers d'anys...Amb formes impensables al nostre país...Impressionant! Hi havia una cordeta que barrava el pas per arribar fins a la glacera, però la Marta, l'Alba i jo ens vam aproximar fins a tocar el gel amb les nostres pròpies mans...
Eren aproximadament les 5 i ens quedava força tros fins a Voss, on havíem de dormir... i encara haviem d'agafar el ferry, ens interessava fer-ho de dia, ja que era un "barco" que passava per dins el fjord...
Finalment vam arribar al ferry cap a les 6.20. Havíem previst vistes precioses...i les vam tenir. Vam veure un animal que sobresortia una mica de l'aigua. Vam divagar entre si era una balena, un dofi, un salmó, una serp marina o un peix pallasso (hola, què tal?) i vam arribar a la conclusió que era el monstre del llac Ness que havia emigrat... No tenim fotografies perquè no quedaven bé amb la llum que hi havia...
Acte seguit vam tenir el privilegi de conduir pel tunel de carretera més llarg del mon (corroborat), que és el de Laerdal i fa 24,5 Km de llarg. Tret del que pogueu pensar, no es fa pesat, però la temperatura a l'interior del túnel pot diferir fins a 10 graus de l'exterior!!!
Després del cansament de tantes hores conduint i, al final, de nit, vam arrivar a l'alberg on vam poder sopar i dutxar-nos. Estàvem morts de cansament i no ens va costar gaire dormir...
L'endemà ens vam llevar a les 7 (no vamaprofitar l'esmorzar de l'alberg perquè voliem marxar d'hora). Vam anar a veure la part més estreta del Fjord, on hi ha un poblet (poblet=1 casa) que es diu Naroy per una carretereta que a alguns ens feia por i a altres no.
Si les fotos captessin el mateix que l'ull humà...
Bé, vam dirigir-nos cap a Flam (amb rodoneta sobre la a) per fer el trajecte cap a Myrdal amb un dels ferrocarrils més famosos del mon, el Flambana, que s'enfila entre muntanyes, rius i cascades per oferir-nos unes vistes fantàstiques, el problema és que vam perdre el primer ferrocarril i ens vam haver d'esperar fins les 11.30, que sortia el següent, a causa d'això vam haver de sacrificar tota una part del trajecte que es presentava molt xula, però vam decidir que no ens podiem perdre una cosa que tothom ens havia recomenat... I realment va valer la pena...
Rius:
Cascades:
Paisatges:
Després d'això vam emprendre el camí de tornada, el problema va ser que a la carretera 55 vam trobar força boira, però també un paisatge molt bonic i que les cameres no van poder captar pels colors lilosos del cel...
A partir que es va fer fosc, la tornada va anar-se fent més i més dura, però ens vam entretenir mirant fins a quina temperatura baixàvem...
El mateix dia que marxàven al matí, vam anar a visitar Trondheim (sé que tots ho coneixeu per altres posts...)
I abans d'anar a l'aeroport vam anar a dinar a un restaurant buffet lliure que té unes vistes sobre Trondheim molt guapes i ens vam atipar de valent...
La despedida va ser molt dura, el que us he dit, com un carmel tret de la boca...
Fins aviat!
Oriol
PD.- És el post més llarg que he fet mai, creieu que m'ho acceptarien com a Projecte final de Carrera??
PD2.- De seguida que pugui penjare les fotos al
picasaPD3.- Gràcies per venir a fer-me companyia!!!!!!!!
Per sobre la cintura!!!!!!! Uoooooo
Per sobre la cintura!!!!!!! Uoooooo
